Xarxes socials: Facebook Twitter Youtube

ESP

CAT

ENG

Novetats

El valor del nomenclàtor de la ciutat

En el marc del cicle Valor! 10 debats sobre la construcció del valor de la ciutat a la Virreina Centre de la Imatge s’han obert reflexions sobre per què un carrer es diu com es diu, com es decideixen els noms dels carrers, si tots els personatges que tenen nom a un carrer es mereixen realment aquest reconeixement i quins valors han de transmetre els noms dels carrers.

 

Sota el títol “El nomenclàtor viu: Samaranch, Pujol i Colon pugen i baixen de valor”, s’obre un debat amb Pilar Serrano, secretària tècnica de la Ponència del Nomenclàtor dels carrers de Barcelona i de la Comissió de la Memòria Històrica de Barcelona i amb Francesc Mercader, membre de Sants-Montjuïc per la Independència, impulsors de la paralització de l’Avinguda Samaranch, moderat per Andrea Valdés, politòloga, periodista i escriptora que ha col·laborat en diferents projectes artístics. El debat, a més de les aportacions del públic, s’ha articulat des de tres visions: la de l’artista com moderadora, Pilar Serrano com a representant de la institució per descriure com es prenen les decisions i com s'executen i Francesc Mercader, com a representant del sector més crític. El nomenclàtor manté viu un determinat relat de la ciutat. La revisió del nomenclàtor es considera un acte d’iconoclàstia. Les propostes de nomenar carrers i avingudes de personatges recents de la història política catalana com Samaranch o Pujol han suscitat reaccions ciutadanes a favor i en contra.

Pilar Serrano descriu que “la ponència del Nomenclàtor, que aixeca reals passions entre els ciutadans i és la que aprova en primer terme els noms dels carrers, està formada per personal tècnic i polític però també per entesos en heràldica i en onomàstica”. Sota quins criteris s’escull el nom d’un carrer? El nomenclàtor estableix uns criteris d’objectivitat i es valora si el personatge ha estat influent en el si de la ciutat. “El nomenclàtor és el reflex de la cultura i de la història de la ciutat”, afirma Serrano.




En aquest sentit Francesc Mercader, membre de l’entitat que al 2013 juntament amb 33 associacions més es va implicar amb la denúncia ciutadana de la proposta de l’Avinguda de Juan Antoni Samaranch, va defensar que “és inadmissible que un personatge vinculat amb el franquisme i implicat en la corrupció del Comitè Olímpic Internacional (COI) tingui el nom d’un carrer”. Per la seva part, Serrano va mostrar-se contrària aquest argument perquè obeeix a un criteri polític i defensa que Samaranch va situar Catalunya al planell internacional”. L’assignació dels noms dels carrers va canviant i el nomenclàtor de cada període històric té relació amb el moment sociocultural.

En el marc del debat, els participants proposen que els criteris del nomenclàtor es basin en el consens a l’hora d’assignar carrers tot i s’admet que és complicat. Per contra, altres assistents defensen que la vida urbana i social no és de consens i es pregunten perquè el nomenclàtor ha de renegar del conflicte mateix de la vida social i reflexionen sobre perquè s’ha d’arribar al consens o si ha de reflectir aquestes dissensions socials.

Així mateix es va comentar que “el 50% dels carrers de Barcelona porten noms de topònims, accidents geogràfics o noms genèrics, i l'altre 50%, noms de persones però que els polítics representen una part petita del nomenclàtor de la ciutat. La discriminació històrica de la dona fa que en aquests moments els noms d'homes designin el 43% dels carrers amb nom de persones i els de dones, només el 7%. En els últims anys, però, hi ha hagut una voluntat per part de l'Ajuntament de corregir aquest desequilibri històric. S’argumenta també que la funcionalitat del nomenclàtor, des del punt de vista lingüístic, és la denominació del carrer no la de funció honorífica.

Per acabar, en el debat es remarca el concepte del valor i es planteja la possibilitat de desvaloritzar noms que provenen del passat, que per moltes raons haurien de desaparèixer del nomenclàtor, i intentar proposar nous termes sota un criteri de valorització.


Sílvia Porta Simó