Xarxes socials: Facebook Twitter Youtube

ESP

CAT

ENG

Novetats

La realitat de la multiculturalitat

És possible en un món de conflictes geopolítics racials i migratoris utilitzar el discurs de la diversitat cultural o de la multiculturalitat que el Fórum 2004 va abanderar com a marca de la ciutat? Els museus, a través de la multiculturalitat, poden fomentar el discurs cohesionador de la història? Són algunes de les reflexions analitzades en el marc del cicle Valor! 10 debats sobre la construcció del valor de la ciutat a la Virreina Centre de la Imatge de Barcelona.

 

Sota el títol La plusvàlua de la multiculturalitat: història d'un fracàs? s'ha organitzat un debat a través dues mirades diferents amb Pep Fornés, antropòleg, gestor cultural i director del Museu Etnològic-Museu de les Cultures del Món i amb Éric Fassin, sociòleg, professor de Ciències Polítiques a la Universitat de París 8, investigador del CNRS (Centre National de la Recherche Scientifique) i autor de llibres sobre temes socials i racials. El debat organitzat en col·laboració amb el Grup de Recerca sobre Noves visions de la comunitat del Centre Dona i Literatura – Càtedra UNESCO Dones, Desenvolupament i Cultures de la Universitat de Barcelona va ser moderat per Pep Dardanyà, antropòleg i artista.

Les dades confirmen que la ciutat de Barcelona ha rebut històricament, per diverses raons, l'arribada de ciutadans procedents de tot el món però ha estat en els últims 20 anys que aquest fenomen s'ha produït amb més vehemència i visibilitat. Al 1991 els estrangers empadronats legalment inscrits a la ciutat eren de l'1,4% i al 2009, que marca la màxima fins ara, eren del 18,4%. Actualment ens trobem en el 17,9% en tota la ciutat. Barris com Ciutat Vella té un percentatge d'immigració que se situa al 42,2%. Des de de els Jocs Olímpics del 1992 la ciutat s'ha posicionat en un lloc central al mercat del turisme global. Barcelona actualment és una de les ciutats més visitades del món. L'any 1990 van visitar la ciutat gairebé un 1,800.000 turistes i al 2014, 7,874.000 persones. Són dades que suposen canvis socials i estructurals que en un termini curt de temps ha realitzat la ciutat convertint-se en un lloc on conviuen comunitats molt diverses en un espai geogràfic molt reduït. La diversitat cultural i social que això suposa ha transformat significativament la ciutat i les accions polítiques propostes per les administracions públiques referent a aquesta nova realitat, descriu Pep Dardanyà.

La gestió d'aquesta situació ha portat a les diferents administracions a proposar accions diverses durant aquest període com La Festa de la Diversitat, un esdeveniment organitzat per SOS Racisme que va durar del 1993 fins al 2003 que proposava accions de cohesió de les diferents comunitats a través del contacte festiu. Un altre moment significatiu va ser el Fòrum de les Cultures 2004 sobre l'ús dels discursos institucionals sobre el multiculturalisme i la interculturalitat amb l'objectiu fal·laç de sumar a la marca Barcelona les plusvàlues implícites d'aquests conceptes i l'esdeveniment en particular. I anys més tard i com a fruit d'aquest procés, Barcelona se suma a l'Any Europeu del Diàleg Intercultural 2008, participant significativament a través de diferents esdeveniments i que culmina amb el Pla Barcelona Intercultural del 2010, que es genera des de l'Ajuntament de Barcelona. La diversitat cultural s'ha transformat en el principi bàsic de les polítiques culturals de la ciutat. Aquestes propostes demostren la importància i el valor de les qüestions relacionades amb la construcció de la ciutat culturalment diversa i amb la dificultat de la gestió. Es constata que actualment s'han reduït radicalment tant les propostes d'activitats de reflexió com els discursos en relació a la seva gestió. Hem superat els discursos sobre diversitat per esgotament? Hem passat del discurs de la multiculturalitat a un model d'intercanvi? Com s'han de gestionar aquestes diferències de classe i de gènere? Hem canviat els discursos sobre la diversitat cultural pels discursos de la identitat nacional? Quin paper tenen els museus d'etnologia en aquests processos de representació, de resignificació i de reflexió?

Per la seva banda Pep Fornés presenta un decàleg en el qual exposa que “el patrimoni és una construcció social, però també política i ideològica. El patrimoni és fruit de la selecció intencionada. No tot s'exposa en un museu. El patrimoni està relacionat amb la construcció identitària. Els criteris de selecció, ordenació i interpretació dels objectes que s'identifiquen com a patrimoni canvien. El patrimoni etnològic és el patrimoni de la gent corrent. El patrimoni etnològic pot arribar a ser incòmode en la mesura que reflexa la realitat social. El patrimoni etnològic està constituït per objectes capaços de motivar i estimular discursos múltiples. Una nova museologia social per al patrimoni etnològic ha d'incloure la participació social, ètica i estètica i harmonitzar-se. Un museu que no provoqui emocions no té sentit avui”. La idea actual de patrimoni és recent. Com a conclusió Fornés afirma que “qualsevol persona que visiti el museu ha de sentir-se còmoda. La cultura d'origen del patrimoni està descrita amb respecte”.

Així mateix Éric Fassin, ofereix una mirada des de l'exterior i comenta les dificultats i implicacions d'usar el concepte de cultura. “Si es parla de política cultural, el terme més important és política i no cultura”. Alhora defensa que la principal resistència que existeix és la tecno-estructura. En el marc de la participació per part dels assistents, es va reflexionar sobre l'absència de persones d´ “altres” races i orígens en un debat centrat en la multiculturalitat.


Sílvia Porta Simó