Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > 18a Conferència Mundial del Voluntariat IAVE 2004 > Sostenint les cultures vulnerables
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Sostenint les cultures vulnerables
Diàleg de referencia: 18a Conferència Mundial del Voluntariat IAVE 2004

Aquesta conferència tracta la situació de les cultures minoritàries al món. Jaume Forés és el moderador de «Sostenint les cultures vulnerables», i va començar la ponència recordant que en l’espai on se situa el Fòrum van ser afusellades 3.500 persones entre 1939 i 1952. Aquestes persones van ser assassinades per la dictadura del general Franco, per la defensa d’uns idearis republicans amb què es volia acabar. De la mateixa manera, es va actuar en contra de la llengua i la cultura catalanes a la nostra comunitat. Els poders públics van deixar de donar suport al català.

En aquest context van adquirir especial rellevància les associacions de voluntaris que, per la manca d’un estat protector de la llengua i cultura pròpies, van defensar els trets ètnics particulars del territori. I així es va fer a Catalunya.

Forés va destacar l’elevat nombre de catalans que es dediquen a fer tasques voluntàries: 670.000. Això representa un 17% de la població catalana. Quant a l’impuls de la Generalitat en matèria de voluntariat, Forés va destacar la iniciativa Xarxanet, de la Conselleria de Benestar i Família, així com un programa d’ensenyament de llengua catalana per a immigrants en llocs «de vida quotidiana», com ara un cafè o un supermercat.

El primer ponent, Lluís Marrasé, va destacar la importància dels artistes com a mitjà per reivindicar i fer ús de la llengua pròpia d’una comunitat lingüística. En aquest sentit, va destacar la tasca portada a terme per Raimon o Ovidi Montllor en la defensa no només del català, sinó també de la llibertat i de la democràcia en una època on defensar aquestes idees podia portar-te a la presó.

La situació del català, segons Marrasé, era d'infrautilització en els mitjans de comunicació entrats ja a l’etapa democràtica. El català, com qualsevol altra llengua del món, es cantava; però aquestes cançons no estaven presents als mitjans de comunicació, «perquè això de cultura [al govern nacionalista de Convergència i Unió] els sonava a esquerres». Hi havia, doncs, una dictadura de l’anglès, un català testimonial i un castellà deixat una mica de banda. Les organitzacions cíviques catalanes van protestar davant d’aquesta forma de discriminació de la llengua per part d’un govern que s’autoqualificava de nacionalista. Així, es va propulsar un moviment reivindicatiu perquè el Parlament de Catalunya regulés aquest tema. Es van aconseguir més de 86.000 signatures que demanaven una llei en defensa de la llengua pròpia en aquest àmbit, tal com s’ha fet en països europeus com ara França, on el 40% de la música ha de ser francòfona. Fins l’any 1997 no es va aprovar la llei de política lingüística, que preveia la regulació de les cançons que emeten els mitjans de comunicació. Gràcies a aquesta llei, una de cada quatre cançons a la ràdio són en llengua catalana.

En segon lloc, va presentar la seva exposició Cristina Martínez Sosa, coordinadora de petits productors agrícoles a Chilón, una població que es troba a l’estat mexicà de Chiapas. Sosa es va presentar a una de les comunitats cafeteres de la zona amb uns amics, discutint els problemes que tenia la zona i les possibles solucions que es podrien adoptar per fer-hi front. Amb aquesta finalitat va prolongar la seva estada dos mesos per dedicar-se a «planificar amb ells i no per a ells». De fet, la mateixa comunitat es va encarregar de gestionar el gruix del treball, on s’inclou també el cost dels canvis: la comunitat va sufragar el 95% de les despeses mitjançant el seu treball voluntari.

La innovació va consistir en la introducció de l’agricultura orgànica, que va permetre vendre el cafè orgànic a uns preus sensiblement més alts que el cafè normal –un preu que havia conegut un fort descens en els darrers anys, i havia provocat una forta crisi en el sector. Es va aconseguir una millora del 100% en el preu del cafè orgànic. Amb aquesta finalitat es va crear una organització jurídica, YAXALWITZ, formada pels membres de la comunitat agrícola, així com diverses xarxes de comunicació tant entre els membres de la comunitat com amb altres poblacions properes o fins i tot internacionals. La idea bàsica d’aquest projecte és que el desenvolupament sostenible, on s’enquadra aquesta acció, es basa no sols en factors ambientals, sinó també socials i econòmics, ja que la comunitat ha de ser autosuficient i produir els recursos suficients per viure normalment i sense deficiències.

La tercera ponent, Susanna Gregoria, prové d’Armènia, un país situat en una zona amb forts conflictes, com és el del Caucas. La seva organització, Zar Tonk, que en català es podria traduir com desperta’t, s’encarrega de posar en pràctica accions per contribuir al desenvolupament d’activitats per a voluntaris, així com d’informar sobre les accions que porten a terme. Donant una tasca concreta a cada voluntari, juntament amb determinades responsabilitats, aquesta institució ha aconseguit que els voluntaris s’impliquin més, i que es facin responsables de l’acció que desenvolupen.

Els programes que porten a terme són diversos; en destacarem quatre. En primer lloc «Our hear and soul» es marca com a objectiu millorar les capacitats mentals i físiques dels nens orfes o en zona de conflicte, i els ensenya costums bàsics, com ara higiene personal. Un altre programa d’acció és «First Aid», on s’ensenya primers auxilis. Amb «Dailing Bread» s’ha construït un molí de farina per tal de portar a terme un projecte educatiu alhora que s’ajuda la població a ser autosuficient, donant-los els mitjans perquè puguin produir el seu propi menjar. Finalment, «Catering Service» es proposa formar un col·lectiu de joves en matèria d’hostaleria, i crear una xarxa de treball amb formació inclosa sobre aquesta matèria.

L’últim ponent, Manuel Martín Ramírez, es va presentar com un representant dels gitanos, tot i no pertànyer a aquesta ètnia. Per a ell, el poble gitano es constitueix com una comunitat transnacional disseminada per Europa a partir del segle XI i amb una cultura pròpia diferenciada que ha estat fortament ignorada per les societats dels països on s’han instal·lat.

De fet, més que convivència, els gitanos han coexistit amb les cultures majoritàries a Europa. El no-reconeixement de les característiques pròpies d’aquest poble tan antic es recull també a la Constitució Espanyola de 1978. En efecte, en aquesta norma suprema es va seguir el principi de territorialitat per atorgar el reconeixement legal i polític a les diverses llengües pròpies del país, excloent les comunitats no territorialitzades. Tot i així, el socialista Enrique Tierno Galván va aconseguir posar un petit incís en el text constitucional que reconeix en certa manera la cultura gitana, en afirmar «al preàmbul (...) no es reconeix les cultures que formen Espanya». No obstant això, és important evidenciar que s’està en un procés de «colonialisme interior» pel que fa a les cultures com la gitana, tot i que ja no podem parlar de persecució, com era sovint el cas en una antiguitat no gaire llunyana.

En aquest aspecte, cal fer un aclariment dels termes que normalment s’empren per descriure la situació de determinats idiomes, que anomenem vulnerables. «Vulnerable és [aquella llengua o cultura] susceptible de ser discriminada, i vulnerat és que ja ho ha estat. En el cas de la cultura gitana, es tracta d’una cultura vulnerada». En aquests moments en què es discuteix la futura Constitució Europea, s’ha de dir que els gitanos es constitueixen com europeus nats que es van establir com a comunitat interestatal abans de l’existència política d’Europa.

Problemàtica:
La situació de marginació en què es troba part de la societat al món.

Proposta:
Programes d’integració social d'aquests col·lectius en les societats on es troben, ja sigui de tipus social o mitjançant ajuts econòmics.

Conclusions:
S'ha de reintegrar els col·lectius desfavorits i/o marginats en les societats majoritàries.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Del consens de Washington a una nova governança global
 
IF Migracions, suport de l'equilibri demogràfic.
 
AS Congrés Mundial sobre moviments humans i immigració, un repte per al segle XXI
 
RS Acció per la igualtat
 
IF Cap a una empresa socialment i mediambientalment responsable
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.