Richard Sennett. La ciutat i l’artesà
El Sociòleg Richard Sennett pronuncia una conferència a partir del seu nou llibre L’artesà dins la mostra de l’Arxiu CCCB “Ciutat i espai públic”, al Hall del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, el 21 de desembre passat.
L’esdeveniment va ser presentat per Josep Ramoneda, escriptor i director general del CCCB, qui va destacar la tasca de Sennett posant novament en valor una visió materialista del treball, i introduint l’ètica de l’artesà en un món tecnològic, davant del capitalisme i en dialèctica amb la ciutat. Sennett és professor emèrit de la London School of Economics i de la University of New York, ha publicat nombrosos llibres entre els que destaquen La corrosión del carácter o La cultura del nuevo capitalismo els dos publicats per l’editorial Anagrama. La xerrada, inicialment prevista el novembre, forma part del contingut de la mostra de l’Arxiu CCCB sobre “Ciutat i espai públic”, tema que ha estat treballat pel centre cultural des dels seus inicis, i que es podrà revisitar fins el 20 de juny de 2010.
Richard Sennett al CCCB
Richard Sennett va iniciar la seva exposició donant les gràcies per ser convidat a un espai del qual guarda un record especial ja que va estar involucrat en les seves primeres activitats. Així, el sociòleg va començar exposant una de les seves tesis principals “El treball no és una activitat només per sobreviure, el treball forma part de la cultura, i el capitalisme ha desdibuixat aquesta relació entre cultura i treball”. Vivim en una societat plena de coses, però el seu ús està faltat de valor, va dir Sennett fent referència al consumisme i materialisme presents en la societat actual.
Entrant ja en el centre de la seva darrera obra, Sennett va recordar que sobre l’artesà, hi ha diverses imatges a la societat. Un fuster o un conductor són artesans, ja que es dediquen curosament a la seva feina. L’artesania (craftmanship) representa la condició humana d’involucrar-se en la feina, encara que aquesta no sigui necessàriament instrumental. El malestar prové de la separació entre allò conceptual i allò pràctic, però tanmateix, totes dues coses estan íntimament relacionades, i ben connectades contribueixen a l’equilibri. Així doncs, l’artesania està basada en el desenvolupament d’una habilitat en un alt nivell, però el problema és que actualment l’habilitat tècnica s’ha separat en molts casos de la creativitat.
“Marx va ser una mena d’artesà, en tant que escriptor”, va afegir Sennett, just abans d’iniciar una sèrie de reflexions sobre el món de la programació en Linux com a exemple per il•lustrar les seves investigacions. En aquest sentit, quan l’artesania es absorbida pel capitalisme, la qualitat del producte decau. En el cas de l’artesania, les habilitats es passen de generació a generació, cosa que també passa a les experiències de desenvolupament col•laboratiu de software com Linux. La novetat de l’artesania sota el món Linux és la superació de la frontera de la tècnica. Històricament la tècnica evolucionava lentament de generació en generació, mentre que els problemes tècnics ara es solucionen molt més ràpidament, va argumentar Sennett.
El tipus d’artesania que trobem a les comunitats de programació amb Linux és tan impersonal com en l’època clàssica, ja que de molts inventors de l’època no en sabem la identitat real, cosa que també passa en el món de l’open source. Però el capitalisme està renyit amb el treball col•laboratiu, ja que tendeix al monopoli, va subratllar el professor.
Seguidament, Sennett va reflexionar sobre els estudis realitzats en col•laboració amb els seus alumnes sobre les condicions laborals de les classes mitges. En aquestes entrevistes van veure que el treball està impregnat d’una forta narrativa. “La nova economia no deixa lloc per a la bona artesania”, va afirmar. L’experiència ja no és un grau, actualment, segons aquest sociòleg nordamericà, “com més saps, menys vals”, una de les perversions de la societat del coneixement és que és que fer algú més hàbil, fer-lo un artesà, és contradictori amb la tendència a voler gent més dòcil amb el sistema. Per això la solució és rejovenir les plantilles, que treballen més barat i no ofereixen resistència com els treballadors de mitjana edat. La filosofia del “curt termini” impregna el sistema productiu i les diferències socials s’accentuen; el 1974 un directiu guanyava unes 38 vegades més que un treballador mig, actualment els alts càrrecs guanyen entre 350 i 400 vegades més, va informar Sennett.
Amb aquesta severa crítica es va donar pas al torn de paraules on Sennett va respondre diverses preguntes del públic. L’acte va finalitzar puntualment i va gaudir d’una concorreguda assistència. Sennett té una pàgina web personal amb dades biogràfiques i acadèmiques. Recentment, el sociòleg ha participat a diversos col•loquis i congressos al costat d’altres distingits acadèmics, discutint elements essencials y crítics de la societat contemporània.
Sennett parla sobre el concepte de modernitat amb Ulrich Beck, el passat juliol a Munich
Richard Sennett al CCCB
Richard Sennett va iniciar la seva exposició donant les gràcies per ser convidat a un espai del qual guarda un record especial ja que va estar involucrat en les seves primeres activitats. Així, el sociòleg va començar exposant una de les seves tesis principals “El treball no és una activitat només per sobreviure, el treball forma part de la cultura, i el capitalisme ha desdibuixat aquesta relació entre cultura i treball”. Vivim en una societat plena de coses, però el seu ús està faltat de valor, va dir Sennett fent referència al consumisme i materialisme presents en la societat actual.
Entrant ja en el centre de la seva darrera obra, Sennett va recordar que sobre l’artesà, hi ha diverses imatges a la societat. Un fuster o un conductor són artesans, ja que es dediquen curosament a la seva feina. L’artesania (craftmanship) representa la condició humana d’involucrar-se en la feina, encara que aquesta no sigui necessàriament instrumental. El malestar prové de la separació entre allò conceptual i allò pràctic, però tanmateix, totes dues coses estan íntimament relacionades, i ben connectades contribueixen a l’equilibri. Així doncs, l’artesania està basada en el desenvolupament d’una habilitat en un alt nivell, però el problema és que actualment l’habilitat tècnica s’ha separat en molts casos de la creativitat.
“Marx va ser una mena d’artesà, en tant que escriptor”, va afegir Sennett, just abans d’iniciar una sèrie de reflexions sobre el món de la programació en Linux com a exemple per il•lustrar les seves investigacions. En aquest sentit, quan l’artesania es absorbida pel capitalisme, la qualitat del producte decau. En el cas de l’artesania, les habilitats es passen de generació a generació, cosa que també passa a les experiències de desenvolupament col•laboratiu de software com Linux. La novetat de l’artesania sota el món Linux és la superació de la frontera de la tècnica. Històricament la tècnica evolucionava lentament de generació en generació, mentre que els problemes tècnics ara es solucionen molt més ràpidament, va argumentar Sennett.
El tipus d’artesania que trobem a les comunitats de programació amb Linux és tan impersonal com en l’època clàssica, ja que de molts inventors de l’època no en sabem la identitat real, cosa que també passa en el món de l’open source. Però el capitalisme està renyit amb el treball col•laboratiu, ja que tendeix al monopoli, va subratllar el professor.
Seguidament, Sennett va reflexionar sobre els estudis realitzats en col•laboració amb els seus alumnes sobre les condicions laborals de les classes mitges. En aquestes entrevistes van veure que el treball està impregnat d’una forta narrativa. “La nova economia no deixa lloc per a la bona artesania”, va afirmar. L’experiència ja no és un grau, actualment, segons aquest sociòleg nordamericà, “com més saps, menys vals”, una de les perversions de la societat del coneixement és que és que fer algú més hàbil, fer-lo un artesà, és contradictori amb la tendència a voler gent més dòcil amb el sistema. Per això la solució és rejovenir les plantilles, que treballen més barat i no ofereixen resistència com els treballadors de mitjana edat. La filosofia del “curt termini” impregna el sistema productiu i les diferències socials s’accentuen; el 1974 un directiu guanyava unes 38 vegades més que un treballador mig, actualment els alts càrrecs guanyen entre 350 i 400 vegades més, va informar Sennett.
Amb aquesta severa crítica es va donar pas al torn de paraules on Sennett va respondre diverses preguntes del públic. L’acte va finalitzar puntualment i va gaudir d’una concorreguda assistència. Sennett té una pàgina web personal amb dades biogràfiques i acadèmiques. Recentment, el sociòleg ha participat a diversos col•loquis i congressos al costat d’altres distingits acadèmics, discutint elements essencials y crítics de la societat contemporània.
Sennett parla sobre el concepte de modernitat amb Ulrich Beck, el passat juliol a Munich